Improvitza i deixat portar amb el
Jazz

Jazz

     


          El Jazz és un tipus de música difícil de definir, ja que en la major part dels seus estudis teòrics s’ha abordat des de els principis de la música clàssica per musicòlegs europeus i el jazz es resisteix a ser abordat des de fora del seu propi univers. Podem dir que és originari de New Orleans als Estats Units, on es barreja una rítmica pròpia dels negres nord-americans amb una instrumentació i un timbre genuïns de les bandes de carrer.

         Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afegí el piano. Aquesta era la formació de l'Original Dixieland Jazz Band, un grup blanc que emprà la paraula jazz per primera vegada l’any 1917. Així, juntament amb cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el jazz incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per aquests conjunts.

         Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon, la guitarra i el violí. Altres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió com la conga i els bongos. Així mateix, els cantants adoptaren el llenguatge nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al jazz. Un altre tret distintiu d'aquest gènere són les jam sessions, trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i fins 1945 triomfà l'estil anomenat swing, interpretat per grans orquestres de dotze o catorze instrumentistes.

         Després de la II Guerra Mundial s'inicià l'esclat del be bop que revolucionà les formes d'improvisar, apropant-les quasi a l'avantguardisme, i també el tipus de sonoritat. El bop és la base del que es coneix, habitualment, com a modern jazz, en oposició al mainstream, més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del bop trobem el cool, també l'estil west coast, el hard bop, el third stream i, finalment, el free jazz, en que no es segueix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa el timbre, l'experimentació amb els instruments i la discontinuïtat rítmica. Des de finals dels 60 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky, que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.

         Alguns cínics pensen que la música ha arribat al final del seu desenvolupament, però es pot apostar que mentre hi hagi gravacions, juntament amb la necessitat d’auto expressió, el Jazz sobreviurà.

INICI      Heavy Metal      Punk      Rock & Roll      Reggae